miserere
si no deixaven
tocar
s’assecava
si no podia
abraçar
es pansia
si era prohibit
besar
emmusteïa
sens ball de mots
als llavis
es ressecava
quan l’atzur
penetrà la arbrada
en un clar del bosc
jeia sec caigut,
com branca morta.
joan vich