No he aprés a estimar

.

 

                                            Cap on el cor s'encamina el peu camina

                                  (frases fetes i refranys del català)

                                                          

No he aprés a estimar

Esmunyit el temps,

que l'estimava.

cerco a palpentes 

el cos nu a la foscor.

Fugit a les primeres

 llums de l'albada,

sense abric, ni cos

 que l'acalori, sento

un buit gèlid de present,

       sense demà.

No he après estimar

       i ja es tard

 amansiré els somnis;

 record de unes brases,

cendres a la memòria,

restes inerts del record.

.

                              Joan Vich                                  

L' Amor no te preu

l'amor no te preu

Embolcall dels teus braços,  abracen

com l'heure que creix , estreny,

emparra sense límits  el meu cos.

El remor del fullam de la  tardor

alleuja  l'obsessiu desig efímer

dins   inhòspita cambra de l'oblit.

Has  posat preu a l'amor, l'amor

no es bescanvia. El meu tampoc.

Has mostrat el teu vertader rostre

amb el  que vaig et conèixer

el que he conviscut entregat

el que t'ha  estima't sense reserves.

Brunyint els cossos  sobre l'arena

vaig donar-ho tot, demanar-t'ho tot.

he begut de tu fins l'ultima gota,

has marxat sense apurar el got.

No tornaran les tardes dels cossos

abandonats en una lluita desigual,

vencies sempre  l'esser inconsistent,

que empenyia el desig fins l'abisme

del plaer de la derrota. Obnubilat

davant  la teva  cruesa, he implorat

als meus ancestres amb un crit

de redempció per  pecats no comesos.

De les espurnes d'aquell foc sorgiran

noves brases  que encendran,

                                              foc novell.

                                 Joan Vich

                                   

 

Res pública

 

Res Pública

Cabdellant el fil del la vida expliques

exposada a totes les mirades

assistent a coliseus, carrers i places

Musa de  joglars,  poetes has inspirat

herois, tirans, guerra i pau excel·lit

esgarip desesperat enmig de l'infinit,

boca  alè del verb,  ulls la volada

del  vers, braços embolcall de la  rima.

Cenyit el vestit de paraula precisa.

Furgant sota terra, núvols has esquinçat

gaudeixo bella, torbat davant la grandesa

i misèria de la meva condició encesa.

                                            Joan Vich

                                                   

Agost

Agost

S'acaba l'agost, no ens hem abraçat

agost es fa fosc, no ens haurem amat.

Fins l'any vinent no tornarà agost,

no serà ja aquest, es una eternitat

estimada,

que haurà  passat per fer l'amor a l'agost.

 

Solitud

Solitud

Sol

altiu, rebel, sol

de tu, sol.

El cor romput,

nàufrag de la desfeta,

aixecant la pols al carrer

amb els ulls  oberts,

furgant  entre la gent,

la llum que ha d'arribar.

                Joan Vich

                  

Penjats d'un fil

 

                         "l'atzar i la malignitat amb resultat de mort"

                                                                                                                     

Penjats d'un Fil

Pendents d'un fil, com titelles pengem

un fil  mou cap, braços, cames,

fins i tot la boca per parlar

necessitem el fil per menjar i pensar.

En un instant el fil es pot trencar,

algú dirà que tot ho mou l'atzar

penjats del fil  sabem que passarà

El gran titellaire el fil mou i mourà

vol fer-nos creure que tot es controlat

                   quan el caos, es normalitat

lligats del fil  no podrem escapar

                                de tot el que vindrà

vivim pendents del fil sense saber quan

                                         es pot trencar.

                                        Joan Vich