Un Traç per la Vida
La línia prima que traça el plomí, recta, corba,
escairada, de mil formes capricioses
fruit d'una creativitat incansable ha aturat el seu curs. Aquest traç prim com un fil, de la destre mà de l'Antoni Raja Enric tenia
l'enginy i la capacitat i voluntat suficients per seguir i seguir estenent-se sobre la immaculada cartolina blanca. Però el
braç que la guiava ha perdut definitivament la força, després de mesos d'una tenaç lluita
desigual amb la fosca vella de la dalla corba.
Definitivament la ploma ha caigut inert sobre el paper.
La pertinaç opció per la vida
amb la que ha lluitat aferrissadament fins el darrer alè, ha estat un gest
alliçonador i exemplar, el seu
darrer dibuix que un creatiu com ell ens ha fet en el moment pòstum , per a tots nosaltres i especialment per la Mª
Dolors, amb la que ha trobat tot el suport i els seus fills, Gemma, Toni i
Núria. Una actitud vital davant la vida que ell tantes vegades havia representat
amb traç segur, en les seves diverses formes.
El gènere del còmic, no
sempre convenientment valorat i en el cas del Toni Raja especialment per la seva extremada humilitat i senzillesa
personals, permet excedir les singularitats
dels personatges i fets, que l'ull de l'artista destaca amb profusió. Ell que era
un especialista de la caricatura, ho feia sempre amb un gran respecte per a la persona.
Aquesta també era una traça essencial del seu caràcter considerat amb els demés.
En tantes històries realitzades, de la segona
guerra mundial les anomenades "Hazañas Bèlicas" que havia imaginat professionalment , amb el seu treball gràfic
per a marques comercials, així com en les il·lustracions de les moltes publicacions de la història i patrimoni locals
i comarcals amb les que havia col·laborat
en tantes ocasions, era
extraordinàriament meticulós i perfeccionista, es documentava minuciosament per tal de representar els personatges de l'època
fins el mes mínim detall. Un dels seus última treballs sobre la Batalla del
Bruc, il·lustren fefaentment aquesta capacitat representativa.
El plomí
era com la vareta d'un mag amb la qual en volia mostrar per art d'encanteri la
seva visió del moment històric. Sempre amb una visió positiva del passat
malgrat reflexes en ocasions situacions dramàtiques, amb la secreta intenció de
traslladar aquests sensació al present de les nostres vides.
Estimava la seva ciutat Igualada la qual havia
representat en cartells i dibuixos a la ploma.
Als anys 1990 i 2000 va obtenir el
primer premi del concurs de cartell de la Festa Major organitzat per
l'Ajuntament d'Igualada Aquesta ciutat eixuta, estaria be que trobés el moment
i la manera de reconèixer la seva valia.
Ens ha deixat una bona persona
reconeguda i estimada pels qui ens vàrem poder acostar a la seva personalitat
de profundes conviccions progressistes,
que defensava amb passió des del respecte als qui pensaven diferent, traça
distingida del seu caràcter afable i tranquil.
l'Antoni Raja ha iniciat amb un somriure socarro plomí en ma, una
línia recta amb traçada ferma que porta directament a l'infinit.
Joan Vich Adzet
