miserere

si no deixaven

tocar

s’assecava

si no podia

abraçar

es pansia

si era prohibit

besar

emmusteïa

sens  ball de mots

als llavis

es ressecava

quan l’atzur

penetrà la arbrada

en un clar del bosc

jeia sec  caigut,

com branca morta.

 

                 joan vich