La mare modista

La mare modista

La meva mare era modista

amb fines mans blanques,

feia un manyoc amb tela, betes i fils

i sortia un vestit meravellós.

Feia màgia sense saber-ho.

  

                      Joan Vich

Amor del tot

 

Amor del tot

Era tot l'amor, l'amor més gran del món: el meu amor

egoistes l'un de l'altre, ho donàvem tot, ho volíem tot.

Entrarem l'un dins l'altre, una sola pell, un sol verb.

Els dies eren de sol rogenc i les nits de lluna blanca

i l'obstinació, el deliri es van fondre

                                                                 Joan Vich

M'agradaria junts, fresar canibs nous. . .

 M'agradaria junts, fresar camins nous. . .

Gràcies als que vàrem compartir el sopar,

gràcies als que no varen poder venir,

als que no varen voler venir

gràcies per regal, em va fer molta il·lusió. Em feia falta a més!

Però moltes més gràcies,  per tot el que tan generosament m'heu entregat,

pel que hem estat capaços de construir

per tot el que hem compartit plegats en tots aquests anys

i que espero seguir compartint per a molts mes!

                                                . . . . . .  i mes gràcies encara.

                                                                     Joan Vich Adzet

Calidoscopi

                                                                 L'avenir appartient a ceux désillusionnés

                                                                                                                George Sorel

Calidoscopi

Els records de l' infantesa vénen i van com les ones,

brollen de l'aigua de la font del parc en que jugarem,

dins el calidoscopi en  que no tots els vidres son de colors.

Un dia el  pare em preparà per a la gran revelació

de passeig davant l'església, amb veu de gel em confessar

que els Reis d'Orient,  eren els pares, un acte d'amor

                                                                del  pares  als fills  

En un instant els meus herois, castells, palaus fantàstics

esdevingueren plàstic i cartró. Durant un temps

vaig dubtar si fer-me gran, si l'amor era un invent

dels grans balder, sense sentit una juguesca cruel.

Al cap de molts anys un dia els fills em prepararen

per una gran revelació de passeig, davant l'església

em rebel·laren que els Reis Màgics eren un acte d'amor

                                                                dels fills als pares.

                              

                                                                               Joan Vich

 

 

 

^Poesia. Qué es poesia?

Poesia. Que és Poesia?

Es una capsa sobre l'armari buit,

conté estris que no ocupen espai

                             però son pesants

la veig en la foscor, cada nit.   

Si l'obro,  el vertigen em perd,  

la gola embolcalla el clam,

cròniques en blanc, negre i colors,

imaginaris paisatges reals,               

vides meves, viscudes per altres

sentiment arrabassa l' enteniment

                     llavis pintats, rímel

                                            rialles

                         amors, desamors  

                                             plors

històries, vidres trencats.

Versos embolcall líquid de  paraules.

Poesia. Que es Poesia?

es la manera d'acostar-me  a tu.

per clivellar camins junts

per despertar al teu costat,

quan la primera llum furga al finestral

quan tot es incert com el dia que

                                         comença.

                                                   

                               Joan Vich

          

                                        

Compareixença

La compareixença del Primer Secretari del PSC de Vilanova del Camí, posa de manifest la degradació política i moral de l'Agrupació del Partit al municipi.

Efectivament, es una compareixença estrambòtica sense cap ni peus, que nomes te l'explicació en la desorientació política en la que està immers el PSC a Vilanova de la mà de l'actual executiva. Comença per demanar a l'Alcaldessa, que renunciï a l'acta de regidora i no utilitzi les sigles del Partit, perquè ha mostrat la seva discrepància amb l'Executiva que ell presideix. Inversemblant petició a una persona que representa al  PSC amb tota legitimitat a l'Ajuntament de Vilanova del Camí, doncs formava part de la llista del Partit la que va obtenir més vots. Al renunciar el primer de la llista el segon, es el que ocupa el primer lloc i així successivament, per tant cas inimaginable que es complís aquesta absurda petició, continuaria un altre membre del grup municipal del PSC per suposat, sempre com ha esta el cas meritori de la Vanessa González, que obtingues en el moment de l'elecció del nou Alcalde/dessa el vot majoritari del Ple.

Menteix el Primer Secretari quan diu que a partir d'ara el Partit es desvincula de l'Alcaldessa,  quan el cert es que des de el maig del 2011 l'executiva actual esta desvinculada del tot del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Vilanova del Camí. En tres anys, el Primer Secretari ha assistit a l Ple una sola vegada i l'únic posicionament públic que ha fet en relació a l'activitat del grup municipal socialista, ha estat criticar públicament la posició del grup en una sessió plenària en relació al Dret a Decidir. La qual cosa indica que ha estat absent i molt lluny de l'activitat municipal en general i de l'activitat dels socialistes a l'Ajuntament en particular, lo qual crec sincerament que el desqualifica per fer les afirmacions que ha fet i demanar e que ha demanat.

Un darrer apunt, qüestiona a la meva persona per emetre opinions i comentaris pel fet de que hagi ocupat trenta-cinc anys l'Alcaldia de Vilanova del Camí. Això  es negar que el pensament de les persones evoluciona i que els temps actuals estan canviant vertiginosament. Cosa que ell no fa i no sap, sinó segurament ja hauria deixat fa temps un càrrec en el que no aporta res de positiu.

                                                                         Joan Vich Adzet

                                                            ex-Alcalde De Vilanova del Camí

 

Porta Obrta

Una porta oberta al "NOU PSC"

 

La dimissió del Primer Secretari del PSC Pere Navarro, situa al Partit davant d'una nova oportunitat, un nou començament, en uns moments tant difícils social i políticament parlant que no hauríem de desaprofitar. Es una oportunitat d'or per fer realment efectiu i posar en pràctica el lema del darrer Congres el "NOU PSC".

Sota aquest flamant lema va ser elegida una direcció amb el primer secretari ara dimitit al capdavant. Des del primer no van ser fidels al que es va aprovar en el Congres, mètodes organitzatius vells i autoritaris, tancament de l'organització a la societat, discurs inintel·ligible, erràtic, lideratge feble. Aquest conjunt d'incompliments i mancances manifestes, al costat d'un autisme endogàmic incomprensible, han acabat passant factura,  portant al partit d'esquerres catalanista per excel·lència, el que sens dubte ha fet més en tots aquests anys, per l' integració i cohesió social aquest País, a una posició  gairebé residual.

La necessària dimissió de Navarro, a qui s'ha d'agrair el servei prestat al Partit amb la mateixa , deixa obertes totes les portes a fer afectiu el lema del darrer Congres. Un "NOU PSC" , la possibilitat real i necessària de que amarguegin nous lideratges, que siguin capaços d'obrir el Partit a la societat, a nous sectors  especialment als joves, a la gent que es sent socialista i d'esquerres, avui orfe i desenganyada per la deriva erràtica dels darrers mesos. Mai aquest Partit havia assolit cotes tant baixes.

Obre la porta si, a actualitzar el nostre missatge polític i adaptar l'organització als nous i apassionants temps que estem vivint. Noves energies i esperances son possibles mes que mai, si som capaços  d'adoptar amb urgència nous esquemes organitzatius, que facin efectiva l'obertura i la democràcia interna, ara inexistents. El PSC ha d'ocupar de nou una posició central en el catalanisme polític d'esquerres tot abraçant sense embuts el dret a decidir, aprovat per cert en el congrés. No fa pas tant que en els nostre ideari portàvem el dret a l'autodeterminació dels pobles. Es que algú amb sentit de llibertat i progrés s'hi pot oposar?. Ha de posicionar-se amb determinació al capdavant de les injustes politiques socials en uns moments de tanta dificultat, en els que es privatitzen, es retallen i desmantellen  serveis públics essencials, politiques que implacablement  practiquen   els governs de d'Espanya i  Catalunya.

A l'Anoia es reprodueix amb més  cruesa si cap, la crisi del Partit a nivell català. Fa uns dies publicava a LAVEU un article que desgraciadament ha resultat premonitori. El PSC, es cada cop més irrellevant, amb una  pèrdua d'iniciativa  política en tots els àmbits, amb el Primer Secretari de l'Anoia imputat per una presumpte malversació de cabals públics.  Amb ple respecte el  principi del dret de presumpció d'innocència,  hauria d' acreditar-la amb celeritat, o en cas contrari  seria raonable demanar-li un gest de responsabilitat si no vol danyar  el  Partit que representa.

El PSC a l'Anoia ha  d'obrir-se també generosament a la societat, fent-se mes permeable, transparent i pro actiu. Hem perdut massa bona gent per  camí. Es necessari   obrir-lo a la societat dels municipis de la Comarca, superar capelletes  personals,  resoldre enquistats conflictes locals, que es reprodueixen en agrupacions, no únicament a Vilanova del Camí com algú podria malèvolament pensar, sobre la base del joc net, sense matusseres manipulacions de cens de militants(com en el cas de les primàries del meu municipi), l'escrupolosa neutralitat dels orgues de direcció Comarcal, el respecte en definitiva  a les mes elementals normes de democràcia interna que garanteixin l' igualtat d'oportunitats per a tots els militants.

Rellançar al partit també a la Comarca, sobre la base de la tradició catalanista d'esquerres, que sempre ha estat, amb els plantejaments de justícia i progrés social que des de la seva fundació sempre hem abanderat, valors aquests que precisament ara,  estan tant malmesos arreu pels governs de dreta. Defensar a ultrança l'Estat del Benestar ara en procés de desmantellament. Denunciar amb fermesa l' inacció política del nostre Govern al territori que fa que la crisi econòmica es manifesti mes virulentament que en altres, malgrat els lloables esforços que estan fent  diferents sectors a la Comarca.

El PSC ha de reivindicar els valors de l'honestedat, l'honradesa i la transparència. Aquest Partit ha de reivindicar-se també amb el treball municipal transformador que  s'ha fet i es fa  als municipis on governem o hem governat, un actiu important aquest, incomprensiblement oblidat pels actuals responsables polítics de l'organització. Evidentment la tasca i els reptes son tant difícils, com apassionants en uns temps de mudança com els que vivim. Però cal posar-s'hi  des d'ara mateix, perquè majoritàriament la ciutadania torni  a confiar en el projecte polític que representem.