M'agradaria junts, fresar camins nous. . .
Gràcies als
que vàrem compartir el sopar,
gràcies als que no varen poder venir,
als que no varen voler venir
gràcies per
regal, em va fer molta il·lusió. Em feia falta a més!
Però moltes
més gràcies, per tot el que tan
generosament m'heu entregat,
pel que hem estat capaços de construir
per tot el
que hem compartit plegats en tots aquests anys
i que espero
seguir compartint per a molts mes!
. . . . . . i mes gràcies encara.
Joan Vich Adzet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada