dijous, 31 de juliol del 2014

Temps de silenci





Temps de Silenci

La memòria es com l'armari

a les golfes; quan l'obres

no saps que hi trobaràs.

A cau d'orella el pare em revelava

històries  que em pertanyien,

 que m'havien estat ocultes,

 per la por del forçat silenci.

 El temps de la memòria

 havia començat quan

ja no li quedava temps.


Regirant vam trobar una pistola

rovellada inservible

                           i uns prismàtics:

malgrat els vidres eren trencats

es veien  lluny,  prats verds.

                         Joan Vich

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada