Immobilisme o impuls democràtic

Immobilisme o Impuls Democràtic

Hi ha una coincidència entre els analistes polítics que aquest país viu un moment històric sols comparable al que va viure durant la transició. també hi ha una pràctica unanimitat en  que la situació no s'arregla amb el canvi d'un rei per un altre. Efectivament la crisi política i Institucional es d'una magnitud, abast i profunditat que no n'hi ha prou amb un canvi de cares. Tot això cuit a foc lent per la crisi econòmica enmig de la qual les propostes escapçadores dels Governs contribueix  a fer molt difícil la situació de persones, famílies, empreses i Institucions públiques, fent trontollar les bases sobre les que se sustenta l'Estat del Benestar.

Ara seria doncs el moment de abordar una reforma de la Constitució instrument sacrosant que si be ha estat útil en aquest llarg període democràtic, dona signes evidents  de obsolència. Per a donar sortida per una banda a les aspiracions Nacionals de  Catalunya i per l'altre  a les del  País Basc. Per a modernitzar les estructures de l'Estat, incloent-hi  tanmateix  la qüestió de la Monarquia, promovent una millora substantiva de la  qualitat democràtica del país. Aquestes reformes haurien òbviament de ser aprovades en un referèndum.

Es inaplaçable  en aquest context reformista,  donar un impuls a la regeneració democràtica dels sistema de representació política, artefactes aquests, -els partits polítics tradicionals-, que acrediten un esgotament que elecció darrera elecció no fa més que agreujar-se, com a conseqüència d'una endogàmia malaltissa i un allunyament exponencial de la ciutadania.

El Rei Joan Carles tenia i te un nivell d'acceptació gràcies al seu paper en la transició i al pacte Constitucional ara en qüestió. No es així en la figura del Príncep, per la qual cosa el nou Monarca Felip VI no es consolidarà, si  es posa al servei com ha fet   fens ara l' Institució, dels poders econòmics que controlen els ressorts de l'Estat i que han posat de manifest una incapacitat absoluta d'adaptar-se i obrir-se als nous temps que estan bufant al llarg i ample del País.

 Amb canvis de formes, mes amables, de fotogalería o estètics, no n'hi ha prou per a sortir de la greu situació, de desprestigi Institucional, també de  l' institució Monàrquica i de manca de perspectives engrescadores per a molts sectors especialment  joves. Per tant ens trobem col·lectivament en una cruïlla, que segons la direcció que es segueixi, el País pot començar a remuntar o seguir costa avall per la pendent, amb conseqüències imprevisibles donada la magnitud i l'abast de la crisis.  Ara seria hora de ser valents, audaços, per abordar les transformacions necessàries que la situació ho requereix. les senyals que emeten els meandres del poder a Espanya i la seva expressió política la dreta del PP no son gens esperançadors.

Fent un salt  a la Comarca de l'Anoia,  territori en el que òbviament es reprodueixen les dificultats com a conseqüència dels dèficits abans apuntats, agreujats per les mancances, les insuficiències, l' inacció del Govern de la Generalitat de Convergència i Unió que pesen com una llosa que fan que la sortida de la situació que travessem sigui encara mes difícil, malgrat els esforços que des del territori s'estan fent

Pel que fa al nostre Partit, el PSC, tema que per raons òbvies m'ocupa i em reocupa  sembla que l'actual direcció nacional  no es dona per enterada, com si la cosa no anés per ells i  pretenent promoure en el proper Consell Nacional "retocs" en comptes del urgents canvis que el partit necessita. 

La situació ja difícil de la nostre organització a la Comarca, que descrivia en un article premonitori la setmana passada a LAVEU, que feia referència entre altres coses   l'episodi llastimós de l'elecció de la candidata del PSC a l'Alcaldia a Vilanova del Camí, la Noemi Trucharte, es veu ara al meu entendre, agreujada per l' imputació del Primer Secretari de l'Anoia Teo Romero, es fa peremptòria la necessitat  de que sigui capaç d'estar a l'alçada de la difícil situació del Partit, que el te a ell com a principal afectat i trist protagonista.