dijous, 19 de juny del 2014

Porta Obrta





Una porta oberta al "NOU PSC"

 

La dimissió del Primer Secretari del PSC Pere Navarro, situa al Partit davant d'una nova oportunitat, un nou començament, en uns moments tant difícils social i políticament parlant que no hauríem de desaprofitar. Es una oportunitat d'or per fer realment efectiu i posar en pràctica el lema del darrer Congres el "NOU PSC".

Sota aquest flamant lema va ser elegida una direcció amb el primer secretari ara dimitit al capdavant. Des del primer no van ser fidels al que es va aprovar en el Congres, mètodes organitzatius vells i autoritaris, tancament de l'organització a la societat, discurs inintel·ligible, erràtic, lideratge feble. Aquest conjunt d'incompliments i mancances manifestes, al costat d'un autisme endogàmic incomprensible, han acabat passant factura,  portant al partit d'esquerres catalanista per excel·lència, el que sens dubte ha fet més en tots aquests anys, per l' integració i cohesió social aquest País, a una posició  gairebé residual.

La necessària dimissió de Navarro, a qui s'ha d'agrair el servei prestat al Partit amb la mateixa , deixa obertes totes les portes a fer afectiu el lema del darrer Congres. Un "NOU PSC" , la possibilitat real i necessària de que amarguegin nous lideratges, que siguin capaços d'obrir el Partit a la societat, a nous sectors  especialment als joves, a la gent que es sent socialista i d'esquerres, avui orfe i desenganyada per la deriva erràtica dels darrers mesos. Mai aquest Partit havia assolit cotes tant baixes.

Obre la porta si, a actualitzar el nostre missatge polític i adaptar l'organització als nous i apassionants temps que estem vivint. Noves energies i esperances son possibles mes que mai, si som capaços  d'adoptar amb urgència nous esquemes organitzatius, que facin efectiva l'obertura i la democràcia interna, ara inexistents. El PSC ha d'ocupar de nou una posició central en el catalanisme polític d'esquerres tot abraçant sense embuts el dret a decidir, aprovat per cert en el congrés. No fa pas tant que en els nostre ideari portàvem el dret a l'autodeterminació dels pobles. Es que algú amb sentit de llibertat i progrés s'hi pot oposar?. Ha de posicionar-se amb determinació al capdavant de les injustes politiques socials en uns moments de tanta dificultat, en els que es privatitzen, es retallen i desmantellen  serveis públics essencials, politiques que implacablement  practiquen   els governs de d'Espanya i  Catalunya.

A l'Anoia es reprodueix amb més  cruesa si cap, la crisi del Partit a nivell català. Fa uns dies publicava a LAVEU un article que desgraciadament ha resultat premonitori. El PSC, es cada cop més irrellevant, amb una  pèrdua d'iniciativa  política en tots els àmbits, amb el Primer Secretari de l'Anoia imputat per una presumpte malversació de cabals públics.  Amb ple respecte el  principi del dret de presumpció d'innocència,  hauria d' acreditar-la amb celeritat, o en cas contrari  seria raonable demanar-li un gest de responsabilitat si no vol danyar  el  Partit que representa.

El PSC a l'Anoia ha  d'obrir-se també generosament a la societat, fent-se mes permeable, transparent i pro actiu. Hem perdut massa bona gent per  camí. Es necessari   obrir-lo a la societat dels municipis de la Comarca, superar capelletes  personals,  resoldre enquistats conflictes locals, que es reprodueixen en agrupacions, no únicament a Vilanova del Camí com algú podria malèvolament pensar, sobre la base del joc net, sense matusseres manipulacions de cens de militants(com en el cas de les primàries del meu municipi), l'escrupolosa neutralitat dels orgues de direcció Comarcal, el respecte en definitiva  a les mes elementals normes de democràcia interna que garanteixin l' igualtat d'oportunitats per a tots els militants.

Rellançar al partit també a la Comarca, sobre la base de la tradició catalanista d'esquerres, que sempre ha estat, amb els plantejaments de justícia i progrés social que des de la seva fundació sempre hem abanderat, valors aquests que precisament ara,  estan tant malmesos arreu pels governs de dreta. Defensar a ultrança l'Estat del Benestar ara en procés de desmantellament. Denunciar amb fermesa l' inacció política del nostre Govern al territori que fa que la crisi econòmica es manifesti mes virulentament que en altres, malgrat els lloables esforços que estan fent  diferents sectors a la Comarca.

El PSC ha de reivindicar els valors de l'honestedat, l'honradesa i la transparència. Aquest Partit ha de reivindicar-se també amb el treball municipal transformador que  s'ha fet i es fa  als municipis on governem o hem governat, un actiu important aquest, incomprensiblement oblidat pels actuals responsables polítics de l'organització. Evidentment la tasca i els reptes son tant difícils, com apassionants en uns temps de mudança com els que vivim. Però cal posar-s'hi  des d'ara mateix, perquè majoritàriament la ciutadania torni  a confiar en el projecte polític que representem.

 

 

 

dimecres, 11 de juny del 2014

Immobilisme o impuls democràtic




Immobilisme o Impuls Democràtic

Hi ha una coincidència entre els analistes polítics que aquest país viu un moment històric sols comparable al que va viure durant la transició. també hi ha una pràctica unanimitat en  que la situació no s'arregla amb el canvi d'un rei per un altre. Efectivament la crisi política i Institucional es d'una magnitud, abast i profunditat que no n'hi ha prou amb un canvi de cares. Tot això cuit a foc lent per la crisi econòmica enmig de la qual les propostes escapçadores dels Governs contribueix  a fer molt difícil la situació de persones, famílies, empreses i Institucions públiques, fent trontollar les bases sobre les que se sustenta l'Estat del Benestar.

Ara seria doncs el moment de abordar una reforma de la Constitució instrument sacrosant que si be ha estat útil en aquest llarg període democràtic, dona signes evidents  de obsolència. Per a donar sortida per una banda a les aspiracions Nacionals de  Catalunya i per l'altre  a les del  País Basc. Per a modernitzar les estructures de l'Estat, incloent-hi  tanmateix  la qüestió de la Monarquia, promovent una millora substantiva de la  qualitat democràtica del país. Aquestes reformes haurien òbviament de ser aprovades en un referèndum.

Es inaplaçable  en aquest context reformista,  donar un impuls a la regeneració democràtica dels sistema de representació política, artefactes aquests, -els partits polítics tradicionals-, que acrediten un esgotament que elecció darrera elecció no fa més que agreujar-se, com a conseqüència d'una endogàmia malaltissa i un allunyament exponencial de la ciutadania.

El Rei Joan Carles tenia i te un nivell d'acceptació gràcies al seu paper en la transició i al pacte Constitucional ara en qüestió. No es així en la figura del Príncep, per la qual cosa el nou Monarca Felip VI no es consolidarà, si  es posa al servei com ha fet   fens ara l' Institució, dels poders econòmics que controlen els ressorts de l'Estat i que han posat de manifest una incapacitat absoluta d'adaptar-se i obrir-se als nous temps que estan bufant al llarg i ample del País.

 Amb canvis de formes, mes amables, de fotogalería o estètics, no n'hi ha prou per a sortir de la greu situació, de desprestigi Institucional, també de  l' institució Monàrquica i de manca de perspectives engrescadores per a molts sectors especialment  joves. Per tant ens trobem col·lectivament en una cruïlla, que segons la direcció que es segueixi, el País pot començar a remuntar o seguir costa avall per la pendent, amb conseqüències imprevisibles donada la magnitud i l'abast de la crisis.  Ara seria hora de ser valents, audaços, per abordar les transformacions necessàries que la situació ho requereix. les senyals que emeten els meandres del poder a Espanya i la seva expressió política la dreta del PP no son gens esperançadors.

Fent un salt  a la Comarca de l'Anoia,  territori en el que òbviament es reprodueixen les dificultats com a conseqüència dels dèficits abans apuntats, agreujats per les mancances, les insuficiències, l' inacció del Govern de la Generalitat de Convergència i Unió que pesen com una llosa que fan que la sortida de la situació que travessem sigui encara mes difícil, malgrat els esforços que des del territori s'estan fent

Pel que fa al nostre Partit, el PSC, tema que per raons òbvies m'ocupa i em reocupa  sembla que l'actual direcció nacional  no es dona per enterada, com si la cosa no anés per ells i  pretenent promoure en el proper Consell Nacional "retocs" en comptes del urgents canvis que el partit necessita. 

La situació ja difícil de la nostre organització a la Comarca, que descrivia en un article premonitori la setmana passada a LAVEU, que feia referència entre altres coses   l'episodi llastimós de l'elecció de la candidata del PSC a l'Alcaldia a Vilanova del Camí, la Noemi Trucharte, es veu ara al meu entendre, agreujada per l' imputació del Primer Secretari de l'Anoia Teo Romero, es fa peremptòria la necessitat  de que sigui capaç d'estar a l'alçada de la difícil situació del Partit, que el te a ell com a principal afectat i trist protagonista.