Amor

                       "Je est un autre"

                             A. Rimbaud

Amor

Et seguiré

fins on m'abasti

la mirada,

fins on em portin,

els peus;

fins on l'embruix

em faci volar.

M'alçaré

per sobre els murs.

 Joan Vich

Deliri

     

Deliri

Aviva l'espurna
que encendrà la flama
que et cremarà

    Joan Vich

l'Auca del Llúpol Poètic

l'Auca del Llúpol Poètic

Suren les blondes d'escuma blanca,

el glop del desig, la boca et tanca,

voluptuosa, picant, suau, sensual;

rosa, negra o bruna, tan s'hi val.                                       

Ja al paladar te un punt d'amargor,

gorja avall, llisca amb plaent finor,

dins al païdor l'esclat d'escuma

s'agombola i l'èxtasi consuma.

Deslliura  llengua amb verb fulgent

llengut, és fàcil fer-te  amb la gent.

Gaudi, de Reis, Bisbes i  soldats,

de rics, de  pobres, i desclassats.

Poesia i birres  Lluís*, ha unit                 

amb  llupolies, dilluns de nit,

quin gran maridatge, mes adient!

civada, llúpol i verb ardent!

Qui beu cervesa l'enginy atia

i el poeta amb son poder confia.

Amic, hora es, de deixar-se anar

i els poetes anar a escotar,

amb birra i poesia, xalar!

A l'Artesana no hi pots faltar!.

Festa Major de Gràcia, 2017

  Joan Vich

*Lluís Urpinell i Giovanni, poeta  promotor i organitzador de les Llupolies a la Cerveseria Artesana

Pols ets. . . .

Pols ets. . . .

He sigut horitzó  per on despunta l'alba,

era l'aire pur que revifa  cada  alè,

he estat clara rosada  que xopa l' herba gerda,

l'aigua neta que corre rabent per  rierols.

He portat al recer un  feix de volers folls,

he estat  el que no veus, p'rò que l'ànsia percep,

sang  ardent que blaveja la pell i esberla  venes,

he bressolat   els  somnis  que  il·luminen nits.

Soc ara, tan sols pols . . .  que els teus peus trepitgen.

                                                            Joan Vich