EL PSC a
Vilanova del Camí un club privat, molt familiar.
Es públic i notòria la
divisió interna a l'agrupació local del PSC, des de la confecció de les llistes
municipals a les Eleccions del Maig 2011, aquesta es la causa i cap altre. Per
superar aquesta situació no desitjada, que s'ha allargat tots aquest anys, s'han
fet diversos intents d'apropar posicions sense resultats positius. Davant les
Eleccions del maig de l'any vinent, el grup municipal va plantejar la proposta
que criem era la millor fórmula de superar aquesta situació. Es tractava de subscriure
un pacte entre tots els sectors
enfrontats, que passava per la convocatòria de unes eleccions primàries obertes
a la població, amb el compromís acordat a acceptar els resultats fossin els que
fossin. Obrir el partit de bat a bat perquè entrés saba i aire nou, superant vells esquemes i situacions enquistades.
Amb aquesta
convocatòria posàvem en mans dels nostres votants la solució dels conflicte.
Aquesta iniciativa tenia moltes virtuts: per una banda permetia la participació
dels militants, dels nostres votants tradicionals, d'aquells que ens havien
votat i ara no ho feien i també obrint-nos a sectors nous que no ens havien
votat mai. Donava una nova imatge d'un
Partit obert a la ciutadania, transparent i participatiu en uns moments de gran
descrèdit de la política i podía fer possible mitjançant l'acceptació compartida
del pacte suturar velles ferides obertes
en el si de l'agrupació local a Vilanova del camí.
Lluny del que era la millor sortida, els sector de l'executiva local amb al complicitat expesa
de l'executiva de l'Anoia ha optat per la pitjor solució. Negar el dret a la participació democràtica als veïns i veïnes de Vilanova del Camí, a les eleccions primàries del PSC com s`ha fet en altres poblacions i per tant considerar-los ciutadans i ciutadanes de segona categoría. No es podia fer
pitjor. Han tingut que fet trampes en el cens de militants de Vilanova del Camí, han tingut que corrompre
la democràcia per tal de que la candidata oficial designada d'antuvi per la direcció, tingués garantida la elecció.
Al mateix temps s'ha negat l'entrada a persones que podien considerar
contràries aquesta candidata. Amb aquesta indigne operació, que avergonyeix a
qualsevol demòcrata, s'ha entregat
l'agrupació local de Vilanova del Camí a quatre famílies de membres de l'executiva
local que ells sols sumen 20 militants( la
candidata ha ingressat 9 familiars directes de cop). Deu n'hi do!
Aquesta es una visió
patrimonial, exclusivista i excloent del PSC del municipi, l'han convertit en un
club privat, això sí molt familiar, a les antípodes del partit
obert que proclama el PSC oficial a Catalunya. La manca de coratge polític, la
manca d'escrúpols democràtics, de sentit ètic i finalment la cobdícia personal
ha portat aquesta lamentable situació política.
Algú des de fora pot
pensar com des de la responsabilitat mes alta del PSC a l'Anoia s'ha pogut
permetre aquest frau monumental. El mes greu
es però, que aquesta ha estat una
pràctica habitual en determinats àmbits de l'organització a la comarca, que ara també
finalment s'ha implementat a Vilanova del Camí.