Balada del Cavaller Innoble.
El cavaller cavalca per ses
terres
torna al castell després de
tantes guerres.
La dama estimada va a
retrobar
tant temps, sense poder-la abraçar.
ai cavaller, cavaller
de tantes guerres
te'n has sortit prou bé.
A la corba veu un carro
bolcat,
l'agafada a massa velocitat.
Al boral del camí hi ha una
dama,
l'implora ajuda i a crits la reclama.
Te presa per arribar i no
s'atura,
esperona el cavall per la
planura.
La dama de negres tuls sent
cridar,
els pitjors mals que l'hi
hauran de passar.
ai,cavaller, cavaller
de tanta ruïna i patiment
mai has sentit penediment.
Es troba molt cansat d'aquest llarg viatge
lluny, veu un alberg enmig
d'aquell paratge.
L'angoixa, set i fam, vol
sadollar
tot reposant, per demà
continuar.
L'atent una jove i bella
cambrera,
sens voler els ulls se li van
darrera.
Dels sensuals encants,queda
encisat
en braços benvolents es
atrapat.
El guerrer vencedor de tot
embat
el desig, la luxúria, l'han derrotat.
ai, cavaller, cavaller,
aquesta aventura
et passarà factura.
A l'alba el viatge ha de nou emprendre
de les pols de la nit se'n
vol despendre.
Pica el cavall, prompte vol arribar;
entra sol al castell, sense avisar.
El seu amor en braços vol
esprémer
el que veu al jaç el pitjor
li fa témer.
besant a la dama al llit, l'ha sorprès
a crits de ràbia i gest aïrat l'ha reprès.
D'un cop d'espasa li travessa
el cor
boig de gelosia l'amor, ha
mort.
ai, cavaller, cavaller
de poca noblesa,
t'ha perdut, la lleugeresa.
. Joan Vich
