l'Amant
silenciós
Surant
entre dunes d'un cos,
amarat de fang i de suor,
un vent càlid, remou la sorra,
murmuris, afalacs, gemecs,
torbant
la fal·lera del bes.
La primera llum, estén ales
La primera llum, estén ales
sobre la platja quieta, nua.
Cabussant al fons dels ulls,
mes
endins del cristal·lí,
més enllà de la retina,
on la
negror esdevé lluor
on tot es diàfan,
es
mostrarà com era.
No hi
ha com els ulls
per veure-hi clar.
Li va dir adéu,
sense cap retret,
ni tan sols, una mirada
el retrovisor.
Joan Vich
