En veu baixa
Prou que saps tu qui ets,
de on vens;
de les veus baixes a la foscor,
del relat
del pa negre, l'estraperlo,
i la por,
de la presó, l'exili i la
diàspora;
dels dies grisos,
del cel de cendra, damunt de tots.
Senders que no vas veure
ni transitar.
Aclofat,
ho veus tot en color i 3 D.
La mar lasciva,
engolint somnis
no nats,
espaordits ulls
cercant clarianes a la boira,
boques aspres, seques
de bagols;
tantes mans buides
furgant nítols, sens
resposta.
Un cel negre ens ve damunt,
des- estelat de pleniluni
fins la fosca cega del delit.
No corrompis el moll de l'ós,
ni facis sagnar les genives
per ofegar el crit.
Fixa l' iris en aquells ulls,
endinsa't -hi!
Prou que saps tu qui ets,
de on vens,
no fugis de tu mateix,
per refugiar-te
en hivernacles d'indolent
placidesa.
Quan et miris al mirall,
t'hi has de reconèixer.
Joan Vich
