dilluns, 21 de desembre del 2015

La peoesía l'excel·lència pregona







 La Poesia l'excel·lència pregona                                                 
                                                     No cessarà lo me   puix mou de part que no es cansa ni es farta
                                            car l'esperit tot lo finit aparta:
                                                    no es en cos lo seu contentament.
                                                                                  Ausiàs March

El poeta, amb precisa paraula                          
vol fer surar tota la transcendència      
del pensament ocult que nia en l'home,
per aflorar la grandesa de l'ànima,
aquietant  l'esperit amb vent d'ales.      .

El pensament,  la plenitud abasta
i  en la buidor  en un  l'instant pot caure;
llum la raó cerca, fuig  de la fosca
nit, on no vol raure mai  més, cap  Home.
                                Joan Vich

diumenge, 29 de novembre del 2015

Tres Haikús i una Tanka




Tres HAIKÚS i una TANKA


Aquell vent càlid
passà educat i amable,
entre  nosaltres.

 
La  mà estesa
amb  el puny  premut l'altre,
amb la malfiança.

 

Els  ignorants
l'evidència negaren
al fons caigueren.

 
L'alba  em guia
vers  la llum d'un nou dia,
sento  basarda,
quan m'envaeix la nit
estant sol, dins a la cambra.

                           Joan Vich

 

   

dilluns, 23 de novembre del 2015

Poetitzar






 

Poetitzar

                                                              

                                                                ¿La Poesia?

                                                                Cal cercar-la on tu saps ja
                                                                que és, com la Gràcia
                                                                o l'aigua pura i dura
                                                                d'una font emboscada.
                                                                                           Carles Riba

 

Saber  fer versos jo voldria, 
saber donar als  mots sentit,
que enlairessin l'esperit.
Llum i foc  la Gràcia alia,
el vers  que la veu alçaria
i del soroll i el crit abstreure,
excogitant el mon on viure,
amb la paraula per bandera
camí del cim, fent drecera,
de sobte, un Poeta seria.

                              Joan Vich

 

 

 

 

 

divendres, 20 de novembre del 2015

Petit País





 

País Petit

El petit País avançava
contra corrent sense témer
la força del vent, lluitava
per la llibertat esprémer.

 La volguda llibertat
al  món varen explicar,
No varen voler escoltar,
aquell somni ha varat.

els ignorants governants
l' evidència  abjuraren
i com si res  continuaren,
som ara uns emprenyats.

                         Joan Vich

dijous, 8 d’octubre del 2015

Estanc





Estanc

No ets capaç d'estimar
mes enllà del límit del teu cos
amb l'aire que respires,
el riu de l'oblit passarà
pel teu costat,   ni tant sols
oiràs el so metàl·lic de l'aigua.

                                   Joan Vich

dimarts, 22 de setembre del 2015

Ombres de tardor




Ombres de tardor


Sento amb desesper

la teva l'absència,

sento amb desesper

de la teva presència absent.

Esguardo camins, dreceres,

cercant el retorn impossible,

tornarà inefable, el teu record.

                                   Joan Vich

                                 

 

 
 
 
 

dissabte, 15 d’agost del 2015

L'Amant silenciós






l'Amant silenciós

Surant entre dunes d'un cos, 
amarat de fang i de suor,
un vent càlid,  remou la sorra,
murmuris, afalacs, gemecs,
torbant la fal·lera del bes.

La primera llum, estén  ales
sobre la platja quieta, nua. 

Cabussant  al fons dels  ulls,
mes endins del cristal·lí,
més enllà de la retina,
on la negror esdevé lluor
                 on tot es diàfan,
es mostrarà com era.
No hi ha com els ulls
             per veure-hi clar.
Li va  dir adéu,
             sense cap retret, 
 ni tan sols, una mirada 
                     el retrovisor.

                                Joan Vich

 

 

 

dimecres, 22 de juliol del 2015

Argamassa



Argamassa


Escriu com el terrissaire

emmotlla, afina, poleix la paraula

amassada amb l'aigua clara i neta

del doll de la inspiració poètica.


                                       Joan Vich

dijous, 2 de juliol del 2015

Menuts







Menuts

Furgo dins meu amb les  mans,
                                ensagnades, 
         trec les   vísceres no vitals;
les poso damunt al taulell
                                  del mercat.

                    Joan Vich

dimarts, 23 de juny del 2015

Francesco




Francesco *

                      in memoriam
                                        
El teu cos nu,
abona i honora
la terra vermella i humida
que et guarda per sempre.

                       Joan Vich

Francesco Petroni Sindaco di Calcinaia(1980-1995)

divendres, 5 de juny del 2015

Barbàrie




Barbàrie

Murmuris resignats,
es el clam dels mansuets.
            El ramat
ni dóna seguretat ni aixopluc.
La malfiança és  la mirada
de l'altre. Por amb arestes noves,  
ara, estem  avesats a l'horror
                    en  "High Definition"

 En Púlpits i  Minarets anuncien
que el perill  no ve del nord,
com a la fi dels grans Imperis.

 Els nous bàrbars dels són 
 entre nosaltres esperant,
 que la cobdícia dels que 
trepitgen catifes de servil
                adulació,
escampin arreu, llavors
 de mansa docilitat, sense
 que  arrelin en  camps erms,
 solcats per la ventada de l' ira
           dels desheretats.
 Llavors, derrocaran Catedrals
         Mesquites i Palaus. 
La passivitat, dels mansos,
 mutarà  en rius cabalosos
         en mar tempestuós.
Lliga curt el bàrbar que portes
    dins, abans no sigui tard.

                                      Joan Vich

 

Per una nit.






Per una nit

Busco de nou el teu cos per esprémer
el  darrer alè.  Trobar-nos furtivament
en el foscam,  arran un mar etern
o en un camí,  que  ens porti almón.
Trenant amb luxúria els cossos
per ofegar junts,  mútues angoixes,

amb un crit, que esquinçarà la negror
                                            serà sols,
una demanda desesperada d'auxili.

                                                   Joan Vich



Fer cim





Fantasiar

M`he acostat a  la poesia  nu, humil, respectuós  fins i tot amb cert temor. M'agrada aquest gènere  perquè fa possible que en formats mètrica i fonèticament, pautats,  acordats o lliures, en un sol traç, trenant  versos  paraula a paraula, musicant-les, amb finesa i estil lingüístic, hom pot expressar,  amb mots i textos relativament breus, amb unes possibilitats i variables gairebé infinites, pensaments senzills, complexos i  profunds; emocions, sentiments, traços i trossos de la pròpia vida o de la dels altres, de la quotidianitat  real, imaginària o tan sols un instant.


Fer  Cim
Senders,  pujant  costa amunt,
afermant  els peus  amb temor
als penya-segats, a l'alçaria de la muntanya,
tan alta,  que estripa el blau i atura els núvols.

Una vegada atrapat pel camí,
no  es pot aturar el desig suïcida
de pujar al cim, sentint l'aleteig
dels mots en l'aire pur,
trenant paraules com a cordada
vencent la por
i fitant des del més alt,
la immensitat de la plana.

                                    Joan Vich


Felicitat






. . . .¨Al dia següent va tornar el Principet.

Hagués sigut millor venir a la mateixa hora -va dir la guineu-, si vens, per exemple, a les quatre de la tarda, començaré  a ser feliç des les tres. Quant més avancis l'hora, més feliç em sentiré  agitat i inquiet; ¡descobriré el preu de la felicitat!  Però si vens a qualsevol hora, mai sabré a quina hora preparar el meu cor. . . els ritus son necessaris.

¿Que es un ritu? - va dir el Principet.

-Es també quelcom massa oblidat- va dir l'eguineu - Es el que fa que un dia sigui diferent als altres dies: una hora, de las altres hores. Entre els caçadors per exemple, h ha un ritus. El dijous ballen amb les noies del poble. El dijous es, doncs , un dia meravellós . Vaig a passejar-me fins la vinya. Si els caçadors no ballessin fixa, tots els dies s'assemblarien i jo no tindria vacances¨.

El Principet.      Antoine de Saint-Exupéry

 

Felicitat

Es letal, desatendre ritus i usances
que preparen el cor per rebre-la
intensament.
La felicitat agita, inquieta
fa  que els dies siguin  diferents
els uns dels altres, com de la nit al dia.
                  La felicitat te un preu.

                                               Joan Vich

 

 

Soc tots






Soc Tots

Sempre t'he agraït
aquesta capacitat
teva de fer-me sentir
diferent,  únic, encara
que en la teva mirada
reconegués el fastigueig
                   dels cossos.

                    joan Vich

 

Estança






Estança

Tot te el  teu olor encara,
aquell flaire quasi imperceptible
que em feia sentir la teva presència,
sentir-te prop  meu fins i tot ara,
                             que ja no hi ets.

                             Joan Vich

Babel







Babel

Sorolls ensordidors,
llums resplendents.

Dos mil ulls fitant, encegats,
miraran sense veure la claror,
veuran  sense mirar la llum;
no  voldran  veure l'encís.

Un clam, mil boques obertes
Escoltaran sense sentir els sons,
sentiran sense escoltar els mots;
no  voldran sentir el cant.

Tot es confús, tot es buit, 
temp  conflent,  estremidor.
Claror i eloqüència desfermada,
       en mon de sords.

                               Joan Vich       

Silenci





Silenci

Ara m'he quedat mut,
m'he empassat les paraules,
les que sabia
i les que encara no hi après,
per saber que el silenci existeix,
més enllà de nosaltres.

                            Joan Vich

 

dimecres, 22 d’abril del 2015

Potser avui(Sant Jordi)




Potser avui,

Bescanvia els versos,
amb paraules mesurades
que ens parlen d'amor,
      per l' amor!
físic, carnal, sensual,
emocional i apassionat.

                Bona Diada de Sant Jordi !

                             Joan Vich

diumenge, 8 de març del 2015

L'Ésser






                                                

                               to be or not to be. . . 
                                                     Hamlet

 

L'ésser

Cada nit em ve a buscar.
No em tiris al pou, li dic,
                     m'hi tiro sol.
Llavors fem veure que lluitem,
              em deixo vèncer
tot plegat un esglai, un crit
 
                         exhausts,

             caiem damunt del llit.

                             Demà, 
            em tornarà a buscar. . .

 

                                             Joan Vich

 

Lluny de tu





Lluny de tu

He aprés molt, he crescut
amb tu, a prop de tu.
He aprés molt, he crescut
amb tu, lluny de tu.
Formem la parella perfecta,
en la proximitat i en la llunyania.
                          Joan Vich
 

dimarts, 27 de gener del 2015

Absència




Absència

Quan la ciutat tanca,
busco la teva ombra
entre les darreres llums
del crepuscle, obro un
balcó sobre carrers buits,
talaia enmig la difosa boira.

La nit atura el rellotge.
Regiro calaixos de  memòria,
records del vent fred de l'adéu,
rodolen per còrrecs fins el mar.
Quan la llum venç la fosca,
les llàgrimes se m'enduen els ulls.

                                   Joan Vich

                             

divendres, 23 de gener del 2015

Camins





                               

                                                            Caminante no hay camino. . . . .
                                                             Antonio Machado
                                                                              

Camins

Camins de paraules trepitjades              
d'amors i desamors omplerts                
d'ombres i llums enceses                          
passeres vers abissos  incerts, 
travessa de silenci dels absents
allà on acaben tots els camins.         

No aniré per camins trepitjats
amb la memòria d'equipatge
no et deixaré sol a la travessa,
dins el laberint sense sortida
segueix-me i en podràs fugir,

de la meva ma faràs drecera
vers  viaranys de descoberta
confiat, el camí has de seguir.

                         Joan Vich

                                           
 

 

dijous, 1 de gener del 2015

Bon Any 2015





Un Any Nou!. Moment d'aturar-nos sols un instant, de reflexió del que deixem enrere, de tot el que hem fet i aconseguit, del que havíem d'haver fet, de que i qui hem perdut pel camí i no recuperarem. El desig,  que tothom trobi el que ha cercat i encara cerca,  un somni, un anhel, un amor. . . que siguem capaços d'estimar, d'obrir-nos, abraçar als demès,  pacients, comprensius, amb que ho mereix. Intransigents, intolerants, bel·ligerants amb l' injustícia, la desigualtat, la covardia, la cobdícia, la deslleialtat. El desig mai plenament assolit d'un món millor, però que hem de seguir perseverant sense defallir un sol instant per fer-lo possible.

Bon Any 2015!