Temps de silenci

Temps de Silenci

La memòria es com l'armari

a les golfes; quan l'obres

no saps que hi trobaràs.

A cau d'orella el pare em revelava

històries  que em pertanyien,

 que m'havien estat ocultes,

 per la por del forçat silenci.

 El temps de la memòria

 havia començat quan

ja no li quedava temps.

Regirant vam trobar una pistola

rovellada inservible

                           i uns prismàtics:

malgrat els vidres eren trencats

es veien  lluny,  prats verds.

                         Joan Vich

 

 

 

La mare modista

La mare modista

La meva mare era modista

amb fines mans blanques,

feia un manyoc amb tela, betes i fils

i sortia un vestit meravellós.

Feia màgia sense saber-ho.

  

                      Joan Vich

Amor del tot

 

Amor del tot

Era tot l'amor, l'amor més gran del món: el meu amor

egoistes l'un de l'altre, ho donàvem tot, ho volíem tot.

Entrarem l'un dins l'altre, una sola pell, un sol verb.

Els dies eren de sol rogenc i les nits de lluna blanca

i l'obstinació, el deliri es van fondre

                                                                 Joan Vich

M'agradaria junts, fresar canibs nous. . .

 M'agradaria junts, fresar camins nous. . .

Gràcies als que vàrem compartir el sopar,

gràcies als que no varen poder venir,

als que no varen voler venir

gràcies per regal, em va fer molta il·lusió. Em feia falta a més!

Però moltes més gràcies,  per tot el que tan generosament m'heu entregat,

pel que hem estat capaços de construir

per tot el que hem compartit plegats en tots aquests anys

i que espero seguir compartint per a molts mes!

                                                . . . . . .  i mes gràcies encara.

                                                                     Joan Vich Adzet

Calidoscopi

                                                                 L'avenir appartient a ceux désillusionnés

                                                                                                                George Sorel

Calidoscopi

Els records de l' infantesa vénen i van com les ones,

brollen de l'aigua de la font del parc en que jugarem,

dins el calidoscopi en  que no tots els vidres son de colors.

Un dia el  pare em preparà per a la gran revelació

de passeig davant l'església, amb veu de gel em confessar

que els Reis d'Orient,  eren els pares, un acte d'amor

                                                                del  pares  als fills  

En un instant els meus herois, castells, palaus fantàstics

esdevingueren plàstic i cartró. Durant un temps

vaig dubtar si fer-me gran, si l'amor era un invent

dels grans balder, sense sentit una juguesca cruel.

Al cap de molts anys un dia els fills em prepararen

per una gran revelació de passeig, davant l'església

em rebel·laren que els Reis Màgics eren un acte d'amor

                                                                dels fills als pares.

                              

                                                                               Joan Vich

 

 

 

^Poesia. Qué es poesia?

Poesia. Que és Poesia?

Es una capsa sobre l'armari buit,

conté estris que no ocupen espai

                             però son pesants

la veig en la foscor, cada nit.   

Si l'obro,  el vertigen em perd,  

la gola embolcalla el clam,

cròniques en blanc, negre i colors,

imaginaris paisatges reals,               

vides meves, viscudes per altres

sentiment arrabassa l' enteniment

                     llavis pintats, rímel

                                            rialles

                         amors, desamors  

                                             plors

històries, vidres trencats.

Versos embolcall líquid de  paraules.

Poesia. Que es Poesia?

es la manera d'acostar-me  a tu.

per clivellar camins junts

per despertar al teu costat,

quan la primera llum furga al finestral

quan tot es incert com el dia que

                                         comença.

                                                   

                               Joan Vich

          

                                        

Compareixença

La compareixença del Primer Secretari del PSC de Vilanova del Camí, posa de manifest la degradació política i moral de l'Agrupació del Partit al municipi.

Efectivament, es una compareixença estrambòtica sense cap ni peus, que nomes te l'explicació en la desorientació política en la que està immers el PSC a Vilanova de la mà de l'actual executiva. Comença per demanar a l'Alcaldessa, que renunciï a l'acta de regidora i no utilitzi les sigles del Partit, perquè ha mostrat la seva discrepància amb l'Executiva que ell presideix. Inversemblant petició a una persona que representa al  PSC amb tota legitimitat a l'Ajuntament de Vilanova del Camí, doncs formava part de la llista del Partit la que va obtenir més vots. Al renunciar el primer de la llista el segon, es el que ocupa el primer lloc i així successivament, per tant cas inimaginable que es complís aquesta absurda petició, continuaria un altre membre del grup municipal del PSC per suposat, sempre com ha esta el cas meritori de la Vanessa González, que obtingues en el moment de l'elecció del nou Alcalde/dessa el vot majoritari del Ple.

Menteix el Primer Secretari quan diu que a partir d'ara el Partit es desvincula de l'Alcaldessa,  quan el cert es que des de el maig del 2011 l'executiva actual esta desvinculada del tot del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Vilanova del Camí. En tres anys, el Primer Secretari ha assistit a l Ple una sola vegada i l'únic posicionament públic que ha fet en relació a l'activitat del grup municipal socialista, ha estat criticar públicament la posició del grup en una sessió plenària en relació al Dret a Decidir. La qual cosa indica que ha estat absent i molt lluny de l'activitat municipal en general i de l'activitat dels socialistes a l'Ajuntament en particular, lo qual crec sincerament que el desqualifica per fer les afirmacions que ha fet i demanar e que ha demanat.

Un darrer apunt, qüestiona a la meva persona per emetre opinions i comentaris pel fet de que hagi ocupat trenta-cinc anys l'Alcaldia de Vilanova del Camí. Això  es negar que el pensament de les persones evoluciona i que els temps actuals estan canviant vertiginosament. Cosa que ell no fa i no sap, sinó segurament ja hauria deixat fa temps un càrrec en el que no aporta res de positiu.

                                                                         Joan Vich Adzet

                                                            ex-Alcalde De Vilanova del Camí