Babel
Sorolls
ensordidors,
llums resplendents.
Dos mil ulls fitant, encegats,
miraran sense veure la claror,
veuran
sense mirar la llum;
no voldran veure l'encís.
Un clam, mil boques obertes
Escoltaran sense sentir els sons,
sentiran sense escoltar els mots;
no voldran sentir el cant.
Tot es confús, tot es buit,
temp conflent, estremidor.
Claror i eloqüència desfermada,
en mon de sords.
Joan Vich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada