Per una nit
Busco de nou el teu cos per esprémer
el darrer alè. Trobar-nos furtivament
en el foscam, arran un mar etern
o en
un camí, que ens porti almón.
Trenant
amb luxúria els cossos
per ofegar
junts, mútues angoixes,
amb un crit, que esquinçarà la negror
amb un crit, que esquinçarà la negror
serà
sols,
una demanda
desesperada d'auxili.
Joan Vich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada