Fantasiar
M`he acostat a la poesia nu, humil, respectuós fins i tot amb cert temor. M'agrada aquest
gènere perquè fa possible que en formats
mètrica i fonèticament, pautats, acordats o lliures, en un
sol traç, trenant versos paraula a paraula, musicant-les, amb finesa i
estil lingüístic, hom pot expressar, amb
mots i textos relativament breus, amb unes possibilitats i variables gairebé
infinites, pensaments senzills, complexos i
profunds; emocions, sentiments, traços i trossos de la pròpia vida o de
la dels altres, de la quotidianitat real,
imaginària o tan sols un instant.
Fer Cim
Senders,
pujant costa amunt,
afermant els peus amb temor
als
penya-segats, a l'alçaria de la
muntanya,
tan alta, que estripa el blau i atura els núvols.
Una vegada atrapat pel camí,
no es
pot aturar el desig suïcida
de
pujar al cim, sentint l'aleteig
dels mots en l'aire pur,
trenant
paraules com a cordada
vencent la por
i fitant des del més alt,
la immensitat de la plana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada