dilluns, 21 de desembre del 2015

La peoesía l'excel·lència pregona







 La Poesia l'excel·lència pregona                                                 
                                                     No cessarà lo me   puix mou de part que no es cansa ni es farta
                                            car l'esperit tot lo finit aparta:
                                                    no es en cos lo seu contentament.
                                                                                  Ausiàs March

El poeta, amb precisa paraula                          
vol fer surar tota la transcendència      
del pensament ocult que nia en l'home,
per aflorar la grandesa de l'ànima,
aquietant  l'esperit amb vent d'ales.      .

El pensament,  la plenitud abasta
i  en la buidor  en un  l'instant pot caure;
llum la raó cerca, fuig  de la fosca
nit, on no vol raure mai  més, cap  Home.
                                Joan Vich

diumenge, 29 de novembre del 2015

Tres Haikús i una Tanka




Tres HAIKÚS i una TANKA


Aquell vent càlid
passà educat i amable,
entre  nosaltres.

 
La  mà estesa
amb  el puny  premut l'altre,
amb la malfiança.

 

Els  ignorants
l'evidència negaren
al fons caigueren.

 
L'alba  em guia
vers  la llum d'un nou dia,
sento  basarda,
quan m'envaeix la nit
estant sol, dins a la cambra.

                           Joan Vich

 

   

dilluns, 23 de novembre del 2015

Poetitzar






 

Poetitzar

                                                              

                                                                ¿La Poesia?

                                                                Cal cercar-la on tu saps ja
                                                                que és, com la Gràcia
                                                                o l'aigua pura i dura
                                                                d'una font emboscada.
                                                                                           Carles Riba

 

Saber  fer versos jo voldria, 
saber donar als  mots sentit,
que enlairessin l'esperit.
Llum i foc  la Gràcia alia,
el vers  que la veu alçaria
i del soroll i el crit abstreure,
excogitant el mon on viure,
amb la paraula per bandera
camí del cim, fent drecera,
de sobte, un Poeta seria.

                              Joan Vich

 

 

 

 

 

divendres, 20 de novembre del 2015

Petit País





 

País Petit

El petit País avançava
contra corrent sense témer
la força del vent, lluitava
per la llibertat esprémer.

 La volguda llibertat
al  món varen explicar,
No varen voler escoltar,
aquell somni ha varat.

els ignorants governants
l' evidència  abjuraren
i com si res  continuaren,
som ara uns emprenyats.

                         Joan Vich

dijous, 8 d’octubre del 2015

Estanc





Estanc

No ets capaç d'estimar
mes enllà del límit del teu cos
amb l'aire que respires,
el riu de l'oblit passarà
pel teu costat,   ni tant sols
oiràs el so metàl·lic de l'aigua.

                                   Joan Vich

dimarts, 22 de setembre del 2015

Ombres de tardor




Ombres de tardor


Sento amb desesper

la teva l'absència,

sento amb desesper

de la teva presència absent.

Esguardo camins, dreceres,

cercant el retorn impossible,

tornarà inefable, el teu record.

                                   Joan Vich

                                 

 

 
 
 
 

dissabte, 15 d’agost del 2015

L'Amant silenciós






l'Amant silenciós

Surant entre dunes d'un cos, 
amarat de fang i de suor,
un vent càlid,  remou la sorra,
murmuris, afalacs, gemecs,
torbant la fal·lera del bes.

La primera llum, estén  ales
sobre la platja quieta, nua. 

Cabussant  al fons dels  ulls,
mes endins del cristal·lí,
més enllà de la retina,
on la negror esdevé lluor
                 on tot es diàfan,
es mostrarà com era.
No hi ha com els ulls
             per veure-hi clar.
Li va  dir adéu,
             sense cap retret, 
 ni tan sols, una mirada 
                     el retrovisor.

                                Joan Vich