"Je est un autre"
A. Rimbaud
Amor
Et seguiré
fins on m'abasti
la mirada,
fins on em portin,
els peus;
fins on l'embruix
em faci volar.
M'alçaré
per sobre els murs.
Joan Vich
dimarts, 24 d’abril del 2018
dimarts, 10 d’abril del 2018
dilluns, 29 de gener del 2018
l'Auca del Llúpol Poètic
l'Auca del Llúpol Poètic
Suren les blondes d'escuma
blanca,
el glop del desig, la boca et
tanca,
voluptuosa, picant, suau, sensual;
rosa, negra o bruna, tan s'hi
val.
Ja al paladar te un punt
d'amargor,
gorja avall, llisca amb plaent finor,
dins al païdor l'esclat d'escuma
s'agombola i l'èxtasi consuma.
Deslliura llengua amb verb fulgent
llengut, és fàcil fer-te amb la gent.
Gaudi, de Reis, Bisbes i soldats,
de rics, de pobres, i desclassats.
Poesia i birres Lluís*, ha unit
amb llupolies, dilluns de nit,
quin gran maridatge, mes
adient!
civada, llúpol i verb ardent!
Qui beu cervesa l'enginy atia
i el poeta amb son poder
confia.
Amic, hora es, de deixar-se
anar
i els poetes anar a escotar,
amb birra i poesia, xalar!
A l'Artesana no hi pots faltar!.
Festa Major de Gràcia, 2017
Joan Vich
*Lluís Urpinell i Giovanni, poeta promotor i organitzador de les Llupolies a la Cerveseria Artesana
Pols ets. . . .
Pols ets. . . .
He
sigut horitzó per on despunta l'alba,
era
l'aire pur que revifa cada alè,
he
estat clara rosada que xopa l' herba
gerda,
l'aigua neta que corre rabent per rierols.
He
portat al recer un feix de volers folls,
he
estat el que no veus, p'rò que l'ànsia
percep,
sang
ardent que blaveja la pell i esberla venes,
he
bressolat els somnis
que il·luminen nits.
Soc
ara, tan sols pols . . . que els teus
peus trepitgen.
Joan Vich
diumenge, 5 de febrer del 2017
Balada del Cavaller Innoble
Balada del Cavaller Innoble.
El cavaller cavalca per ses
terres
torna al castell després de
tantes guerres.
La dama estimada va a
retrobar
tant temps, sense poder-la abraçar.
ai cavaller, cavaller
de tantes guerres
te'n has sortit prou bé.
A la corba veu un carro
bolcat,
l'agafada a massa velocitat.
Al boral del camí hi ha una
dama,
l'implora ajuda i a crits la reclama.
Te presa per arribar i no
s'atura,
esperona el cavall per la
planura.
La dama de negres tuls sent
cridar,
els pitjors mals que l'hi
hauran de passar.
ai,cavaller, cavaller
de tanta ruïna i patiment
mai has sentit penediment.
Es troba molt cansat d'aquest llarg viatge
lluny, veu un alberg enmig
d'aquell paratge.
L'angoixa, set i fam, vol
sadollar
tot reposant, per demà
continuar.
L'atent una jove i bella
cambrera,
sens voler els ulls se li van
darrera.
Dels sensuals encants,queda
encisat
en braços benvolents es
atrapat.
El guerrer vencedor de tot
embat
el desig, la luxúria, l'han derrotat.
ai, cavaller, cavaller,
aquesta aventura
et passarà factura.
A l'alba el viatge ha de nou emprendre
de les pols de la nit se'n
vol despendre.
Pica el cavall, prompte vol arribar;
entra sol al castell, sense avisar.
El seu amor en braços vol
esprémer
el que veu al jaç el pitjor
li fa témer.
besant a la dama al llit, l'ha sorprès
a crits de ràbia i gest aïrat l'ha reprès.
D'un cop d'espasa li travessa
el cor
boig de gelosia l'amor, ha
mort.
ai, cavaller, cavaller
de poca noblesa,
t'ha perdut, la lleugeresa.
. Joan Vich
dilluns, 14 de novembre del 2016
Poesía
Poesia
El poema surt de dins cap enfora,
torna cap endins,
per furgar encara més endins,
esventar de nou clarianes
a la fosca,
crepitar tots els silencis.
Joan Vich
dimarts, 26 de juliol del 2016
En veu baixa
En veu baixa
Prou que saps tu qui ets,
de on vens;
de les veus baixes a la foscor,
del relat
del pa negre, l'estraperlo,
i la por,
de la presó, l'exili i la
diàspora;
dels dies grisos,
del cel de cendra, damunt de tots.
Senders que no vas veure
ni transitar.
Aclofat,
ho veus tot en color i 3 D.
La mar lasciva,
engolint somnis
no nats,
espaordits ulls
cercant clarianes a la boira,
boques aspres, seques
de bagols;
tantes mans buides
furgant nítols, sens
resposta.
Un cel negre ens ve damunt,
des- estelat de pleniluni
fins la fosca cega del delit.
No corrompis el moll de l'ós,
ni facis sagnar les genives
per ofegar el crit.
Fixa l' iris en aquells ulls,
endinsa't -hi!
Prou que saps tu qui ets,
de on vens,
no fugis de tu mateix,
per refugiar-te
en hivernacles d'indolent
placidesa.
Quan et miris al mirall,
t'hi has de reconèixer.
Joan Vich
Subscriure's a:
Missatges (Atom)