l'amor
no te preu
Embolcall
dels teus braços, abracen
com
l'heure que creix , estreny,
emparra sense límits el meu cos.
El remor del fullam de la tardor
alleuja l'obsessiu desig efímer
dins
inhòspita
cambra de l'oblit.
Has posat preu a l'amor, l'amor
no es
bescanvia. El meu tampoc.
Has
mostrat el teu vertader rostre
amb el que vaig et conèixer
el que he conviscut entregat
el que t'ha estima't
sense reserves.
Brunyint
els cossos sobre l'arena
vaig
donar-ho tot, demanar-t'ho tot.
he
begut de tu fins l'ultima gota,
has
marxat sense apurar el got.
No tornaran
les tardes dels cossos
abandonats
en una lluita desigual,
vencies sempre l'esser inconsistent,
que empenyia el desig fins l'abisme
del
plaer de la derrota. Obnubilat
davant
la teva
cruesa, he implorat
als meus ancestres amb un crit
de
redempció per pecats no comesos.
De
les espurnes d'aquell foc sorgiran
noves brases que encendran,
foc novell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada