Cor Enamorat
Penyora d'amor d'un cor obstinat,
desitjaria sols, que el teu encís
molt endins meu entrés i el cor obrís,
penyora d'amor, d'un plany abrusat.
Un clam i un gran crit surten del meu pit,
ta freda indolència vull combatre
doncs el meu amor no vols ni admetre
sols tu, pots curullar mon foll delit,
Amb penyora d'amor d'un cor vençut
dels teus encants soc un hostatge
i ara tot nu, desprès de tot
bagatge
lliurat, vençut, als teus peus he caigut.
Penyora d'amor d'un cor desolat,
en silenci de nit l'instant precís,
d'apropar-me a tu en els meus somnis,
es l'únic consol que em puc permetre,
desesper incomprès d'un cor enamorat.
Joan Vich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada