Vuitanta milions de bacteris per bes.
Joan Vich
Un mite, de
morros amb la realitat.
Fa poques setmanes un estudi de l'Organització de
Recerca Científica Aplicada d'Holanda, ha fet públic un estudi que posa de
manifest que una parella que es fa un petó a la boca durant 10 segons,
transfereix a l'altre vuitanta milions de bacteris. Es a dir cent seixanta milions de bacteris entre
tots dos. Sí, si, tot això en un sol bes. El símbol universalment reconegut de
la relació de afecte d'amor, el frontispici de la passió, del joc eròtic entre
les persones, com a conseqüència de l'estudi agafa una dimensió científica indubtable, però també
inquietant i molt més material.
Aprofundint en l'estudi els investigadors van
preguntar a les parelles objecte del mateix quantes vegades es feien petons
"íntims" se suposa que amb l' intervenció del gangli lingual. La
sorprenent conclusió va ser que els que ho feien mes de nou vegades al dia es produïa
una homologació macrobiòtica de la saliva: es a dir acabava sent quasi idèntica
la seva composició bacteriana. Aquesta
igualtat salival venia afavorida per la convivència comuna i per tant la
similitud en els hàbits alimentaris de la parella.
De "facto" l'estudi introdueix una nova
dimensió menys ideal, però no exenta d'una major profunditat del símbol de l'amor per antonomàsia, com es el
petó. El que des dels inicis de l' Humanitat s'ha interpretat
com una mostra externa de l'amor en la seva mes alta expressió, també un
símbol sexual, eròtic, d'incitació al plaer, del que la literatura, la poesia i
mes modernament el cinema, ha mostrat de totes les maneres i dimensions possibles,
te ara una carga d'intercanvi que va molt més enllà dels sentiments.
Avís per
amants, la proporció de bacteris està directament relacionada amb la durada del
petó, a més temps més bacteris. Per
aquesta regla de tres, les converses entre amants en un futur no massa llunyà
poden girar entorn de . . . . . " estimada/at només m'has transferit
trenta milions de bacteris es que ja no m'estimes?". . . . No se quan
haurà costat aquest estudi, i està per veure
els beneficis que suposarà per l' humanitat.
La força del
bes
La
compenetració afectiva d'un petó, va acompanyada ara ho saben, d'un profund
intercanvi bacteriològic. Milions de microorganismes que passen d'un costat a
l'altre de les boques amb un aval científic indiscutible. Podíem endevinar tal intensitat només en un
sol petó? Per tant la ciència revaloritza fins a extrems insospitats aquest
gest d'amor o egoisme segons com es miri, de
passió i desig en definitiva.
Ara be, en una societat com l'actual pressa de tots
els temors i pors a les noves pestes del segle XXI, aquest "revolucionari"
descobriment pot fer néixer en secors de la societat la prevenció i
l'allunyament entre parelles i per tant causa de moltes separacions. Pot
degradar aquesta troballa el petó com a mite eròtic? Al fer públics els
resultats Han pensat amb els efectes "col·laterals" els que han fet l'estudi
portats per un lloable desig de recerca
científica?.
Crec sincerament que a la vista de les possibles conseqüències
adverses, per l'estabilitat de la relació de la parella l'estudi en qüestió
se'l podien haver estalviat. No era necessari entrar en tants prosaics detalls.
Estic convençut però que aquesta revelació científica
no devaluarà ni afectarà negativament un
acte que es quasi tant antic com l' història de l' Humanitat. I que
afortunadament les persones es seguiran besant tantes vegades com les ganes o desig
empenyi, sense importar-los el nombre de bacteris que es traspassin mútuament. Es
més, si en comptes de vuitanta son cent els milions de bacteris traspassats, millor ja que voldrà dir que el saludable i necessari acte
del bes es produeix amb major freqüència i intensitat, en que ha estat des de
sempre una mostra d'afecte, de sentiment, desig i amor d'un vers l'altre, que
es en definitiva l'objecte i subjecte d'un sol i apassionat petó.
8/12/2014
