dissabte, 15 d’agost del 2015

L'Amant silenciós






l'Amant silenciós

Surant entre dunes d'un cos, 
amarat de fang i de suor,
un vent càlid,  remou la sorra,
murmuris, afalacs, gemecs,
torbant la fal·lera del bes.

La primera llum, estén  ales
sobre la platja quieta, nua. 

Cabussant  al fons dels  ulls,
mes endins del cristal·lí,
més enllà de la retina,
on la negror esdevé lluor
                 on tot es diàfan,
es mostrarà com era.
No hi ha com els ulls
             per veure-hi clar.
Li va  dir adéu,
             sense cap retret, 
 ni tan sols, una mirada 
                     el retrovisor.

                                Joan Vich

 

 

 

dimecres, 22 de juliol del 2015

Argamassa



Argamassa


Escriu com el terrissaire

emmotlla, afina, poleix la paraula

amassada amb l'aigua clara i neta

del doll de la inspiració poètica.


                                       Joan Vich

dijous, 2 de juliol del 2015

Menuts







Menuts

Furgo dins meu amb les  mans,
                                ensagnades, 
         trec les   vísceres no vitals;
les poso damunt al taulell
                                  del mercat.

                    Joan Vich

dimarts, 23 de juny del 2015

Francesco




Francesco *

                      in memoriam
                                        
El teu cos nu,
abona i honora
la terra vermella i humida
que et guarda per sempre.

                       Joan Vich

Francesco Petroni Sindaco di Calcinaia(1980-1995)

divendres, 5 de juny del 2015

Barbàrie




Barbàrie

Murmuris resignats,
es el clam dels mansuets.
            El ramat
ni dóna seguretat ni aixopluc.
La malfiança és  la mirada
de l'altre. Por amb arestes noves,  
ara, estem  avesats a l'horror
                    en  "High Definition"

 En Púlpits i  Minarets anuncien
que el perill  no ve del nord,
com a la fi dels grans Imperis.

 Els nous bàrbars dels són 
 entre nosaltres esperant,
 que la cobdícia dels que 
trepitgen catifes de servil
                adulació,
escampin arreu, llavors
 de mansa docilitat, sense
 que  arrelin en  camps erms,
 solcats per la ventada de l' ira
           dels desheretats.
 Llavors, derrocaran Catedrals
         Mesquites i Palaus. 
La passivitat, dels mansos,
 mutarà  en rius cabalosos
         en mar tempestuós.
Lliga curt el bàrbar que portes
    dins, abans no sigui tard.

                                      Joan Vich

 

Per una nit.






Per una nit

Busco de nou el teu cos per esprémer
el  darrer alè.  Trobar-nos furtivament
en el foscam,  arran un mar etern
o en un camí,  que  ens porti almón.
Trenant amb luxúria els cossos
per ofegar junts,  mútues angoixes,

amb un crit, que esquinçarà la negror
                                            serà sols,
una demanda desesperada d'auxili.

                                                   Joan Vich



Fer cim





Fantasiar

M`he acostat a  la poesia  nu, humil, respectuós  fins i tot amb cert temor. M'agrada aquest gènere  perquè fa possible que en formats mètrica i fonèticament, pautats,  acordats o lliures, en un sol traç, trenant  versos  paraula a paraula, musicant-les, amb finesa i estil lingüístic, hom pot expressar,  amb mots i textos relativament breus, amb unes possibilitats i variables gairebé infinites, pensaments senzills, complexos i  profunds; emocions, sentiments, traços i trossos de la pròpia vida o de la dels altres, de la quotidianitat  real, imaginària o tan sols un instant.


Fer  Cim
Senders,  pujant  costa amunt,
afermant  els peus  amb temor
als penya-segats, a l'alçaria de la muntanya,
tan alta,  que estripa el blau i atura els núvols.

Una vegada atrapat pel camí,
no  es pot aturar el desig suïcida
de pujar al cim, sentint l'aleteig
dels mots en l'aire pur,
trenant paraules com a cordada
vencent la por
i fitant des del més alt,
la immensitat de la plana.

                                    Joan Vich