Hi ha esperana malgrat tot

Hi ha esperança malgrat tot.

Es fa avui mes necessària que mai una alternativa d'esquerres real forta, capaç, neta, lliure de corruptes i corrupteles, que retorni l'esperança, que ens digui que no tot està perdut, que la lluita continua, que un món mes just, igualitari, fraternal es possible. Que podem salvar encara el Planeta del creixement econòmic depredador que el destroça dia a dia. Que junts podem. Per això cal fer neteja, endreçar l'espai d'esquerres, trencar vells esquemes organitzatius que només son capaços de mirar-se el melic dels seu interessos, sacsejar els vells partits que s'han allunyat de la realitat, tornant-se autistes.

Es necessari formular plantejaments agosarats, audaços, valents,  treure'ns de sobre el sentiment de culpa que la cultura anglosaxona ens vol posar  damunt. Nosaltres no hem provocat la crisi, l'han promoguda ells des de la seva cobdícia infinita, de la set de guany a qualsevol preu. Cal donar la volta al fatalisme de que sols es possible aquest model econòmic per a sortir d'aquesta situació en la que ens han portat. Un model germànic imposat, al servei dels mercats i els bancs, per sobre de les necessitats de les persones, que destrueix l'Estat del Benestar.

Aquestes eleccions europees només posaran de manifest les misèries i febleses del sistema de representació democràtica europea actual. No val però, en aquestes circumstàncies adverses, el salt al buit que la demagògia xovinista i xenòfoba ens proposen. Cal lluitar des de Europa per una Europa diferent al servei de les persones, que aquestes eleccions ens haurien de portar, això no serà  possible amb l'entusiasme popular que ara aixequen.

Sols amb un ampli moviment de base, des de la base es podrà capgirar la situació. Als Partits d'esquerra, també al PSC s'estan aixecant veus reclamant la regeneració democràtica i la formulació d'un projecte el suficientment ampli i engrescador  lluny de sectarismes estèrils, que pugui aglutinar a homes i dones de nous sectors, ecologistes, pel dret a decidir, moviments socials, plataformes d'afectats i veïnals, que  ja existeixen i que només necessiten trobar el comú element denominador per agrupar-se entorn de propostes que facin avançar la nostre injusta societat vers a nous escenaris de llibertat, justícia i solidaritat. El camí està ple de dificultats, però val la pena recorre'l.