A l'Europa Escèptica d'Antuvi
Europa que està present en la nostre vida quotidiana, que
condiciona tan decisivament les nostres vides, els ciutadans la percebent
encara amb tanta llunyania, com fredor.
No es però, que en tots aquests anys la política comunitària hagi fet el suficient
per apropar el projecte europeu, el vell somni de l'Europa unida als ciutadans.
Un projecte més necessari que mai, unes eleccions les del 25 de maig més
importants que mai, però que malauradament no mouen passions entre la ciutadania.
La participació en el procés electoral serà el termòmetre de la temperatura del
sentiment europeu en aquests moments de
desconcert davant la situació econòmica.
Tots els governs i especialment els nostres han fet servir
Europa com a coartada de les polítiques de desmantellament de l'estat de
benestar i això ha produït enuig envers l'Unió. Avui el projecte europeu es
percebut per aquest motiu per amplis sectors de la població, més com el
problema que no com la solució.
A Catalunya les eleccions europees amb una situació política
amb predomini absolut del debat sobiranista sens dubte seran utilitzades com un
test, oblidant el seu veritable significat, un tret a l'aire en definitiva i un
flac favor al sentiment europeu entre nosaltres. L' independentisme s'oblida
massa sovint tot i ser molt important, que
aquestes eleccions son quelcom mes que
el dret a decidir pura i simplement. En elles es dirimeix les polítiques
d'austeritat a ultrança que tan mal han fet a 'Estat de benestar. Aquest debat es
un dels veritables eixos, al costat d'una opció ferma per l'Unió política i l'aprofundiment
democràtic sobre els que pivotaria la recuperació
del projecte europeu.
Però en aquest pronunciament cap partit, per les renuncies
que han acumulat en els darrers anys, te la suficient credibilitat per
abanderar-lo. Ni el propi Partit del govern a casa nostre s'escapa d'aquest
corrent, que com un riu arrastra el debat a Catalunya i probablement la cita
electoral serà un pas mes vers el viacrucis
la davallada electoral que inevitablement sembla condemnat. Els Partits
nacionals catalans obliden que en aquestes eleccions les opcions dels partits
estatals son els que ofereixen més opcions. Per tant no crec que tinguin tot i
la davallada tant mals resultats. tots a "patir" doncs.
Als socialistes com a consol d'aquest panorama certament
desolador sempre ens queda el vot resignat de la resignació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada