Recuperar els valors

Recuperar els vells valors de la llibertat, Igualtat i Fraternitat

 Recuperar els valors en el genuí sentit etimològic en una societat plena de contradiccions i conflictes en la que impera el campi qui pugui, es possible? o es un objectiu impossible?. Es una vella aspiració, que la lluita de l' humanitat per avançar cap a cotes més altes tant de benestar com de llibertat, en el material, impulsa gradualment encara que de forma gens lineal. Aquest combat exigeix dosis de generositat, heroisme, d'ambició i també perquè no d'egoisme  individual i  col·lectiu, que no necessàriament han d'esser excloents o contradictoris, si son capaços d'orientar-se en la mateixa direcció. Els avenços de l' humanitat s'han desenvolupat des de l'època dels primers grans descobriments, físics, geogràfics, mèdics etc, per impulsos individuals i lluites col·lectives i fens aquí hem arribat.

Aquesta reflexió introductòria de ben  segur que innecessària es per arribar  al moment polític i social actual, en el que la societat europea en el seu conjunt es troba davant  d'unes Eleccions al Parlament europeu, que son ens agradi o no transcendentals. M'estalvio enumerar tot i sabut i repetit fens la sacietat i sempre menystingut o infravalorat o incomprès, el que Europa arriba a condicionar la vida diària dels ciutadans dels 27 països membres.

Votar o no votar "this is a question", i en fer-ho a qui? i ho planteja d'aquesta  manera oberta un militant amb mes de trenta-cinc anys de pertinença al mateix partit, el PSC. Un militant que creu fermament en els valors socials, culturals i morals que l'esquerra sempre he defensat i que he  tractat d'aplicar en la meva activitat pública. La pregunta la formulo  en uns moments en el meu partit de tota la vida  representa aquests ideals tant malament, que ni tan sols els aplica dins la pròpia organització i  que està dilapidant l'actiu polític que sempre ha representat, i que per tant es cada cop menys rellevant en la defensa dels drets nacionals del nostre país i del mateix Estat del Benestar que ha costat anys i moltes vides edificar, fan que la situació sigui  mes que desconcertant.

Davant de la disjuntiva que hi ha  molta gent  pensa que es troba,  moltes altres malauradament  ni tant sols s'ho han plantegen. I aquesta es la gran feblesa que des de la seva existència arrosseguen les Eleccions europees. Malgrat tots les insuficiències que Europa no acaba de superar,  crec sincerament que cal anar a votar, fa una dies no pensava així, però ara estic convençut com mai  que es una necessitat exercir aquest dret que ens dona la democràcia i votar.

Cal votar  l'esquerra, perquè es l'única manera de frenar als qui no creuen amb Europa i volen enderrocar-la amb propostes demagògiques i clarament xenòfobes i per altre  frenar els que  volen desmantellar l'Estat de benestar  que es en definitiva a on la cruel dreta europea ens està conduït.  Es no ho nego un anàlisis no tant partidista, però si interessat. Actualment tot  sentir-me gens  vinculat a la direcció del meu Partit, que es obvi que està dilapidant l'organització practicant una endogàmia autista que fa perdre al nostre Partit sensibilitat social i contacte amb la realitat allunyant-lo de l'electorat, cal votar. En vot molt crític si, fins i tot una mica resignat.

 Per un motiu de resistència davant la dreta que prioritza les polítiques d'equilibri pressupostari, el rescat als bancs i el retorn del deute, per damunt de les necessitats de les persones, crec que son  els socialistes europeus els que estan millors posicionats per a fer-hi front en millors condicions als decisius reptes que estan sobre la taula i que han de decidir les polítiques dels pròxims anys en tots els àmbits de la nostre vida, claus per la continuïtat mateixa d'aquest gran projecte que es Europa.