El verb esdevé crit
la mirada irada
el gest amenaçant
remor de veus
imperceptibles
al sentits a l’enteniment
cap paraula ni discurs
sols el clam de càntics corals
com un riu les veus
corren aigües avall
sense fre fins el mar
no se on soc
no se qui soc
no se que vull
tot es confús
la llibertat naufraga
en un temps de maror
Joan Vich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada