Por de la vida
Vivia
dins una closca
segur,
protegit, aïllat
sense
dir qui era que sentia,
ocultava
un desig inconfessable
que diran era sempre motiu
per
no mostrar com era.
Vas aparèixer,
com una brisa suau
allunyant
els meus temors
la
por a les fantasies nocturnes
era
una altre persona
somiava dins un somni
amb els ulls molt oberts
la
realitat era la meva fantasia,
el deliciós aroma de cafè al despertar
el sol just trucant la finestra
els
llençols, tebis dels cossos nus
trobar-te
a casa al capvespre
les
nits deixant-nos o no al desig
La
memòria de la vida viscuda
S’ha tornat un mirall sense retorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada