La meva escala
Torno a casa quan s’apaga el dia i s’encén la nit
dins a l’escala, l’agror podrida em colpeja l’olfacte
el vell solitari dels baixos te les deixalles a la
porta
L’ascensor no va, pujo feixuc escales amunt.
Primer pis
crits darrera la porta la família reunida al complert,
l’ humitat florida de les parets repintades em guia
deliciós olor de guisat al
segon replà,
l’avia cuina el pollastre amb fruits, prunes i pinyons
soc en un instant el nen assegut a taula el diumenge
els vitralls de colors
trencats del cel obert,
taquen la penombra de vermelles verds i violetes
musica estrident
al tercer pisla parella punk,
flota en el primer èxtasis.
La solterona
del quartha sortit fugaç somrient al replà, en sentir-me,
sorolls, olors, vides, aiguabarreig ignorant
tan sols ombres amunt i avall en la foscor de l’escala
Ja al meu pis, caic rendit al sofà, la fusa es llença
sobre meu amb una llepada de benvinguda.
Joan Vich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada