Hivern a Praga
El
darrer hivern plujós, la ciutat
estava
humida com un peto a la boca
érem
dos nàufrags enmig la pluja
surant
per no enfonsar-nos en el buit
caminàvem
pel silenci de carrers empedrats
pintats
del color de plata de lluna nova,
abraçats
enmig del pont de Carlos, les figures
petrificades
foren testimonis muts, de l’ epitafi
Kafka
escrivint el nostre relat
metamorfosi
del desig ara indolent
esquerdes,
runes d’enderroc, xiscles
riu
avall, deixalles, llot, pudor, fàstic
ciutat
de la memòria i l’oblit,
oberta
de dilluns a diumenge al vespre
edificada
pedra a pedra sobre morts
exili i mort, argamassa de tots els exterminis
història
i present ballen una Polka al metro
ens
varem dir fins aviat, era un adéu definitiu.
En temps d’hivern tornaré un dia a la ciutat humida,
buscant
entre parets, cantonades, torres i teulades
quelcom
de tot el que avui ens hi hem deixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada