Camí de Versalles Louveciennes, sol d’hivern i neu
Camille
Pissarro
Natura
nua d’hivern glaçat
ombres
de arbrat despullat,
barren
el camí. Com garfis,
esquincen un tel de núvols.
Entramat
de brancada
escorta
d’honors del sender,
sanefes
blanques de cotó
amollonen
el camí.
estoica
estança els arbres,
aixopluguen
el parèntesi
per
una conversa amiga.
Aturar-se,
dona treva
a la
fatiga, al vertigen
del
temps present.
Paisatge
i paisanatge conflent
festejant
afecte i convivència.
Raigs
de sol acaricien
les branques seques,
omplint
de llum i escalf l’erm,
trencant
el glaç de la nua natura.
Pròleg
d’una nova primavera.
Joan Vich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada